La Guerra de mossèn Rovira : la sorpresa de Figueres (1811) : [catàleg de l'exposició] : Castell de Sant Ferran de Figueres (Girona), abril - junio 2011 / [autores de textos: Germán Segura García, [et al.]]



Madrid : Ministerio de Defensa, 2011
236 p. : il. col., map. ; 28 cm
Catàleg de l'exposició (dedicada a "la Rovirada"). L'exposició, juntament amb aquest catàleg, contribuirà a difondre el coneixement de la monumental obra d'enginyeria militar que va ser la fortalesa del "Castillo de San Fernando". Conté: Presentación -- Prólogo -- I. Introducción: La guerra de mossèn Rovira -- II. La Iglesia de Rovira: De la gran Iglesia Real al desastre -- III. Guerra y Religión en Cataluña: 1792-1814 -- IV. Somatén, Miguelete, Expatriado, Legionario. Soldado y Patriota. La uniformidad y las banderas durante la Guerra de la Independencia -- V. La Rovirada -- VI. La toma de Figueras (10 de abril de 1811): una perspectiva francesa. Importancia estratégica de la conquista y defensa del castillo de Figueras -- VII. El viaje del Dr. Rovira al Cádiz de las Cortes. VIII -- Los ecos de la "Rovirada" -- Catálogo 1. Iconografía -- 2. Cartografía -- 3. Uniformología -- 4. Distinciones y Vexilología -- 5. Armamento -- Apéndice Documental - Cronología y Gráficos -- Bibliografía -- Procedencia de las imágenes. ext bilingüe en castellà i català.
ISBN 9788497816359

Aquesta obra es dedica a la figura de Francesc Rovira, cap de l'Batalló de Expatriats, que durant la Guerra de la Independència (10 d'abril de 1811) va recuperar la plaça forta de Sant Ferran (Figueres), llavors en mans de l'exèrcit francès. Monografia d'especial interès per conèixer la història de la figura militar protagonista d'un dels més forts contratemps en els plans imperials respecte a Catalunya que va patir l'exèrcit francès.

La guerra de Mossèn Rovira : La Guerra del Francès a Olot i comarca (1808-1814) / Germán Segura García, Capità d'artilleria. Doctor en Història
Segura García, Germán


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 24 (novembre 2013), p. 243-250 (Una Finestra Oberta...) 

Las Constituciones catalanas de 1706: la cumbre del sistema pactista catalán / Germán Segura García
Segura García, Germán


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie IV, Historia moderna. Madrid, núm. 2006, 18-19 (2005) , p. 155-175 (Historia Moderna) 

En aquest article s'estudia l'ordenació jurídica que va saber donar-se Catalunya en vigílies de la destrucció del sistema pactista que l'havia vinculat amb els seus monarques des dels temps medievals. Deixant de costat l'anàlisi de les peculiaritats de l'esmentat sistema, es procedirà a l'examen de la seva millor posada en escena, amb l'espectre de la guerra civil planant, durant les Corts de Barcelona de 1705-1706. D'aquesta última reunió dels estaments catalans amb el seu monarca sorgirien les constitucions de 1706, Ia llei pactada que va quedar desaprofitada per la derrota del bàndol austracista a la Guerra de Successió espanyola.

Cataluña contra la Monarquía Borbónica: La Primera Constitución de las Cortes Catalanas de 1705-1706 / Germán Segura García
Segura García, Germán


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 5, núm. 13 (2006) , p. 1-21 (Cataluña contra la Monarquía de los borbones) 
Notes. Inclou apèndix: Primer Constitució (1706) o Llei d'exclusió dels Borbons. Resum en castellà i anglès.

Les Corts de Barcelona de 1705-1706 tenen una gran importància per haver sigut les últimes de la Catalunya de l'Antic Règim. La derrota del bàndol austriacista en la Guerra de Successió provocà l'abolició de les institucions polítiques del Principat i la fi d'un Estat que havia enlluernat amb llum pròpia des de l'Edat Mitjana. En el present article s'estudia la primera Constitució d'aquesta última reunió del monarca amb els estaments de la terra. També anomenada Llei d'Exclusió de la casa de Borbó, en aquesta Constitució els catalans van consentir finalment en l'aprovació d'una resolució que tenia un significat polític sense precedents. A més a més, en aquesta Constitució apareix per primera vegada en un document d'aquestes característiques el terme "Lleis federals", concepte que ha donat lloc a exagerades interpretacions que haurien de matitzar-se. Partint, aleshores, a la mort de Carles II, intentarem exposar la nostra lectura dels aconteixements.